ODWROT va irrompre
per sorpresa al festival de cinema de muntanya de Banff de l’any 2004 amb
l’obtenció del gran premi del jurat, trenta-vuit anys més tard de la creació d’aquest
magnífic film que originalment va ser un projecte cinematogràfic de l’escola de
cinema de Lodz. ODWROT (RETIRADA) i THE BECKONING SILENCE (LA CRIDA DEL SILENCI) 16-2-2012
ODWROT (RETIRADA)
Polònia 1968. 20’
Director: Jerzy
Surdel
ODWROT va irrompre
per sorpresa al festival de cinema de muntanya de Banff de l’any 2004 amb
l’obtenció del gran premi del jurat, trenta-vuit anys més tard de la creació d’aquest
magnífic film que originalment va ser un projecte cinematogràfic de l’escola de
cinema de Lodz.
Surdel, alpinista i
director de llarga trajectòria, relata magistralment el desesperat descens d’un
jove escalador a la recerca d’ajuda per al seu company.
Filmat en blanc i
negre a les muntanyes poloneses del Tatras, ODWROT és una lliçó única de cinema
a partir d’imatges tècnicament impecables i una sorprenent i intensa banda
sonora.
THE BECKONING SILENCE
(LA CRIDA DEL
SILENCI)
Gran Bretanya. 2007.
72’
Director: Louise Olmond.
JOE SIMPSON va
publicar l’any 2003 THE BECKONING SILENCE. En aquest llibre reflexiona sobre el
sentit de la seva dedicació a l’alpinisme i l’acceptació del risc i del perill;
també, parla en profunditat del dolor per la pèrdua de persones estimades en
accidents d’escalada, de com la seva motivació es veu pertorbada pels dubtes i
de quina forma el dolor per les tragèdies sofertes està canviat el seu punt de
vista sobre la dedicació al muntanyisme d’alt nivell.
SIMPSON, mentre
escriu THE BECKONING SILENCE reviu, als peus de la cara nord de l’EIGER, la
història del mític intent de l’any 1936 en què Kurz, Hinterstoisser, Angerer i
Rainer van traçar un del moments més èpics de l’alpinisme, una història que
enllaça directament amb les seves reflexions.
LOUISE OLMOND, l’any
2007, trasllada l’obra literària al cinema en forma d’un dels millors
documentals de muntanya de tots els temps, un film profund i brillant, guiat
pel mateix JOE SIMPSON, en el qual es recrea amb fidelitat i emoció l’ascensió
i retirada de la cara nord de l’EIGER dels quatre joves bàvars, interpretats
per alguns del millors escaladors del moment.
MÉS ENLLÀ DELS CIMS 19-1-2012
MÉS ENLLÀ DELS CIMS
Director: Remy Tezier
França. 2009
Catherine Destivelle era
la màxima estrella de l’escalada mundial, admirada a tota
França, jove i brillant, les seves participacions en les competicions es
comptaven per victòries. Un dia, però, va decidir abandonar els murs de resina
i es va reconvertir a l’alpinisme de dificultat més compromès. Les seves vies
en solitari als cims més emblemàtics dels Alps són encara avui una referència.
Diu Reinhold Messner que
les dones en l’àmbit de la muntanya, han de ser apreciades segons les seves
activitats, tal com es fa amb els homes, sense que la diferència de sexe sigui
una circumstància per menystenir o sobrevalorar les consecucions de cadascú. Des
d’aquesta perspectiva, Catherine és l’exemple més evident d’escaladora i
alpinista de més alt nivell, per sobre de tota distinció de gènere.
MÉS ENLLÀ DELS CIMS ens mostra
una Catherine Destivelle sensible i emotiva
amb les persones que li són més properes i a qui més estima. Catherine ens
presenta la seva forma de viure la muntanya, amb l’enorme energia i absoluta independència
que sempre l’han caracteritzat. La forta personalitat de la protagonista deixa
pas a l’expressió dels seus sentiments i a la impressió que rep dels paisatges
que l’envolten.
Remy Tezier, el director
del film, a més de revelar-nos la personalitat d’una de les millors i més
emblemàtiques escaladores de tot el temps, ha aconseguit filmar algunes de les
millors i més harmonioses escenes d’escalada i ha sabut reflectir com ningú
l’espectacularitat del massís del Mont Blanc amb una commovedora sensibilitat.
CICLE DE CINEMA DE MUNTANYA 2012 CORNELLÀ DEL TERRI
Vivim un temps d’incerteses i inquietuds en tots els àmbits, uns moments que han esdevingut difícils per a moltes persones i també per al conjunt de la societat.
Des de l’entorn dels que practiquem el muntanyisme
ens hauríem de demanar a nosaltres mateixos si aportem quelcom de positiu a la
societat, si la nostra activitat no és una forma més d’allunyar-se de la
realitat quotidiana.
El gran Lionel Terray va descriure el nostre esport
com la conquesta de l’inútil, evocant amb encert la vacuïtat de l’alpinisme més
compromès i arriscat o del simple caminar per la muntanya.
El muntanyisme pot donar una resposta als dubtes de
la nostra societat en forma d’uns valors que ens són habituals: esforç, constància,
compromís, valor… i molt especialment la il·lusió que ens empeny a cercar nous horitzons
i a afirmar-nos com esportistes i com persones.
És aquesta mateixa il·lusió compartida la que ens porta
als membres del CENTRE EXCURSIONISTA DE LA VALL DE TERRI a organitzar
una nova edició del Cicle de Cinema amb el ferm propòsit que pugueu gaudir dels
millors i més actuals films de la cinematografia de muntanya.
Us hi esperem!
Tragèdia al Nanga Parbat, el film del 19 de maig
El dijous 19 de maig de 2011, a les 21 hores,
hem programat el film Tragèdia al Nanga Parbat
________________
TRAGÈDIA AL NANGA PARBAT
Els germans Reinhold i Günter Messner, nascuts en una petita població del Tirol del Sud, s’integren l’any 1970 en una expedició per pujar al Nanga Parbat (8125 mts). Desprès d’assolir el cim inicien un dramàtic descens pel desconegut vessant del Diamir.
El film descriu inicialment la infància i la joventut dels protagonistes en el grandiós entorn del massís de les Dolomites, sota la vigilància d’un pare extremadament dominant. Allà es coverteixen en uns magnífics escaladors que seran inclosos en l’expedició alemanya al Nanga Parbat. Al cap dels anys, Reinhold serà el primer home en pujar els 14 cims de vuit mil metres del planeta i marcarà el futur immediat i el present més actual de l’alpinisme mundial.
El film és una de les produccions més ambicioses del cinema de muntanya dels darrers anys, una obra absolutament vigent i actual, plena de força en la interpretació dels seus protagonistes i amb una esplèndida fotografia del mateix director que ens mostra la bellesa del Tirol i ens commou amb l’enormitat de les muntanyes del Pakistan. Una banda sonora que no deixarà indiferent l’espectador completa un film imprescindible en la filmografia de muntanya més recent.
ÉTOILES DE MIDI
14 D'ABRIL 2011
DIJOUS 14 D'ABRIL 2011
DIJOUS 14 D'ABRIL 2011 ÉTOILES DE MIDI un altre clàssic entre els clàssics, si no el que més i voldria incidir en que aquesta pel·lícula NO INCLOU TRAGÈDIA !!!! Ens trobariem a Borgonyà, Can Font. Municipi de Cornellà del Terri. A LES 21 HORES
DIJOUS 14 ABRIL 2011 ÉTOILES DE MIDI França 1959, 1h 15’ Directors: Marcel Ichac i Jacques Ertaud Marcel Ichac i Jacques Ertaud van decidir fer una pel·lícula que reflectís tot allò que fa de l’alpinisme una font de satisfacció: entorn, amistat, superació... i amb aquest pretext van convertir en actors alguns del més prestigiosos guies de Chamonix: René Desmaison, Michel Vaucher i Lionel Terray, l’inoblidable autor de “Els Conqueridors de l’Inútil”. ÉTOILES DE MIDI és un agradable, irònic i optimista recorregut pel massís del Montblanc de la mà d’uns protagonistes que van esdevenir història vivent. També és un relat de cinema dins del cinema que ens mostra a Ichac , Ertaud i tot el seu equip en ple procés de filmació de la pròpia obra. ÉTOILES DE MIDI és la pel·lícula clàssica per excel·lència del cinema de muntanya, premiada com “Film de l’Any 1959” a França i guardonada a nombrosos festivals.
Etiquetes de comentaris:
cinema muntanya cornellà
L'UOMO DI LEGNO I CUMBRE -DOS FILMS PER AQUEST DIA-25 DE MARÇ 2011
ESPECIAL FULVIO MARIANI


DIA 25 DE MARÇ A LES 21 HORES


AQUEST DIA ES PESARAN DOS FILMS


AQUEST DIA ES PESARAN DOS FILMS
L’UOMO DI LEGNO QUE DURA 40' i CUMBRE QUE DURA 39'
Fulvio Mariani
Nascut a Suïssa l’any 1958 és un dels directors més reconeguts de l’actual cinema de muntanya, premiat en múltiples ocasions en festivals de tot el món. Pocs creadors tenen la seva tècnica fotogràfica que li permet reflexar la muntanya en tota la seva força i bellesa però Fulvio també sap integrar en els seus films un profund missatge capaç de captivar a l’espectador . Col•labora tot sovint amb personatges tan importants com Reinhold Messner, Walter Bonatti i Ricardo Cassin.
L’UOMO DI LEGNO i CUMBRE són dos films cabdals en la seva obra.
L’Uomo di Legno. 40’ ( Suïssa, 1995)
Mauro Corona és un famós escriptor i escultor en fusta, nascut l’any 1950 a Piné (Trentino) viu des de que era un nen a la Val Vajont entre les Dolomites i els Alps Càrnics, al nord d’Itàlia. Es també un magnífic escalador i aperturista de difícils vies en parets dels seu país. Mauro és un artista en total comunió amb la natura i la seva terra, amb un compromís social i creatiu sense concessions.
Fulvio Mariani, juntament amb Andrea Gobetti, va crear un film intens i únic en el que va saber conjugar art i muntanya amb una extraordinària energia i sensibilitat.
Resulta molt interessant la visita a la web de Mauro: http://www.dispersoneiboschi.it/
Cumbre. 39’ ( Suissa, 1986)
Marco Pedrini va ser un brillant escalador suís que l’any 1985 va aconseguir la primera escalada en solitari del Cerro Torre per la via Maestri. Ho va aconseguir en el seu primer intent però a partir d’aquell moment va necessitar 31 vivacs i completar dues noves ascensions juntament amb Fulvio Mariani per filmar CUMBRE.
Fulvio va saber recollir magistralment una activitat alpinística de primer nivell i lluny de mostrar perills i angoixes va crear un film ple de simpatia en el que ens acompanyen en tot moment el somriure i el juvenil posat d’en Marco.
I si no fos prou per a l’espectador disfrutar de les imatges de la Patagonia i de la desimboltura d’en Marco Pedrini ens podrem despedir de CUMBRE amb una bellíssima cançó de la Lucia Mariani.
Fulvio Mariani
Nascut a Suïssa l’any 1958 és un dels directors més reconeguts de l’actual cinema de muntanya, premiat en múltiples ocasions en festivals de tot el món. Pocs creadors tenen la seva tècnica fotogràfica que li permet reflexar la muntanya en tota la seva força i bellesa però Fulvio també sap integrar en els seus films un profund missatge capaç de captivar a l’espectador . Col•labora tot sovint amb personatges tan importants com Reinhold Messner, Walter Bonatti i Ricardo Cassin.
L’UOMO DI LEGNO i CUMBRE són dos films cabdals en la seva obra.
L’Uomo di Legno. 40’ ( Suïssa, 1995)
Mauro Corona és un famós escriptor i escultor en fusta, nascut l’any 1950 a Piné (Trentino) viu des de que era un nen a la Val Vajont entre les Dolomites i els Alps Càrnics, al nord d’Itàlia. Es també un magnífic escalador i aperturista de difícils vies en parets dels seu país. Mauro és un artista en total comunió amb la natura i la seva terra, amb un compromís social i creatiu sense concessions.
Fulvio Mariani, juntament amb Andrea Gobetti, va crear un film intens i únic en el que va saber conjugar art i muntanya amb una extraordinària energia i sensibilitat.
Resulta molt interessant la visita a la web de Mauro: http://www.dispersoneiboschi.it/
Cumbre. 39’ ( Suissa, 1986)
Marco Pedrini va ser un brillant escalador suís que l’any 1985 va aconseguir la primera escalada en solitari del Cerro Torre per la via Maestri. Ho va aconseguir en el seu primer intent però a partir d’aquell moment va necessitar 31 vivacs i completar dues noves ascensions juntament amb Fulvio Mariani per filmar CUMBRE.
Fulvio va saber recollir magistralment una activitat alpinística de primer nivell i lluny de mostrar perills i angoixes va crear un film ple de simpatia en el que ens acompanyen en tot moment el somriure i el juvenil posat d’en Marco.
I si no fos prou per a l’espectador disfrutar de les imatges de la Patagonia i de la desimboltura d’en Marco Pedrini ens podrem despedir de CUMBRE amb una bellíssima cançó de la Lucia Mariani.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





